Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació, fa aquesta anàlisi en el següent article i ens fa veure, a més, que el dret a l’alimentació no es limita a l’accés als aliments sinó que també té a veure amb tenir accés a una alimentació saludable. El passat 6 de març Olivier De Schutter va advertir “Els nostres sistemes alimentaris fan que la població emmalalteixi”. “Mentre que prop de 1300 milions de persones en el món tenen sobrepès o estan obeses, una de cada set pateix de malnutrició i moltes altres pateixen “fam oculta” a causa de les manques de micronutrients.” En paraules del Sr. De Schutter: “el dret a l’alimentació no es limita únicament a salvaguardar l’accés a una quantitat adequada d’aliments sinó que s’estén també a la necessitat de poder gaudir d’un règim alimentari equilibrat i nutritiu. En aquest sentit, els Governs no poden desentendre’s de la seva obligació de garantir tots els elements d’aquest dret.” El Sr. De Schutter ha identificat cinc accions prioritàries per a situar la nutrició en el centre dels sistemes alimentaris dels països en desenvolupament i dels països desenvolupats:
Segons el Relator: “la urbanització, la dominació dels supermercats i la proliferació de determinats estils de vida “moderns” a tot el món, han posat potes enlaire els nostres hàbits alimentaris tradicionals provocant un veritable desastre de salut pública. Els Governs s’han concentrat a augmentar la disponibilitat de calories, però s’han mostrat sorprenentment indiferents quant al tipus de calories disponibles, al preu, al públic al que es dirigeixen i a la manera en què es publiciten.” El Relator Especial va destacar, per exemple, que en 2010, les empreses nord-americanes van gastar 8500 milions de dòlars en campanyes publicitàries d’aliments, dolços i begudes no alcohòliques; mentrestant el govern nord-americà va pressupostar 44 milions de dòlars per al seu programa de sensibilització primària sobre una alimentació saludable. El Relator Especial també assenyala l’abundància d’aliments processats com una de les principals amenaces que pesen sobre la nostra alimentació. “Els aliments altament processaments inunden el nostre sistema alimentari global i això beneficia doblement a les empreses agroalimentàries multinacionals. Així, els aliments preparats poden produir-se i distribuir-se a gran escala gràcies a l’ús d’ingredients fortament subvencionats, i precisament pel seu processament i envasat el seu període de conservació és major.” “Però aquest enfocament perjudica doblement a la població: els aliments altament processats fan que les nostres dietes continguin més àcids grassos saturats i trans, més sucres i sal. Els nens es tornen addictes al menjar escombraries especialment dissenyat per a ells. En països amb millors condicions, els grups poblacionals més pobres són els més afectats perquè els aliments rics en greixos, sucre i sal són sovint més barats que els aliments més saludables com a resultat d’una política de subvencions equivocada que ha ignorat completament les repercussions d’aquest tipus d’iniciatives sobre la salut.” L’expert en alimentació de l’ONU observa com Occident està exportant ara la diabetis i les malalties cardíaques als països en desenvolupament, juntament amb els aliments processats que omplen les prestatgeries de les cadenes mundials de supermercats. A partir de 2030, més de 5 milions de persones moriran cada any abans d’arribar als 60 per malalties no transmissibles lligades a l’alimentació. “No podem acontentar-nos amb apostar simplement per la medicalització de les nostres dietes a través de la introducció de productes enriquits, o amb intentar canviar els hàbits de compra de la població mitjançant advertiments i campanyes sanitàries. El que necessitem són estratègies de nutrició ambicioses i ben dirigides, que protegeixin el dret a una alimentació adequada; i aquestes estratègies solament podran tenir èxit si redrecem els sistemes alimentaris sobre els quals es recolzen” insisteix el Relator Especial. |
La xarxa Xarxa Agrosocial es un projecte de l’Obra Social de Catalunya Caixa que es va crear l’any 2011. Es tracta d’una xarxa d’agricultura social formada per diferents empreses i associacions que tenen el seu marc d’actuació social en l’àmbit rural. Està formada per varies entitats, entre elles APRODISCA, amb el seu projecte agro-ecològic HORTUS APRODISCAe. L’Obra Social ha organitzat aquesta jornada per donar a conèixer les diferents entitats i debatre sobre les seves possibilitats i futur. En el següent enllaç hi trobaràs el programa de la jornada. Ens veiem allà! |
Un aliment ecològic és aquell que s’ha elaborat seguint els principis de la producció agrària ecològica, a Europa el Reglament (CE) 834/2007, que té com a objectiu l’obtenció d’aliments de gran qualitat, sans, nutritius, saborosos i lliures de residus, tot respectant el medi ambient. Preserva la biodiversitat tant vegetal com animal i impulsa el desenvolupament local sostenible dels territoris i la sobirania alimentària. Els seus principis bàsics són: 1. Respecta la fertilitat natural de la terra i els seus cicles.En les granges ecològiques, s’utilitzen les tècniques de maneig agroecològic que són respectuoses amb el medi ambient i permeten produir aliments lliures de residus. Aquestes tècniques inclouen:
En canvi, l’agricultura convencional sol utilitzar fertilitzants sintètics, que no són respectuosos amb el medi ambient i tenen un impacte negatiu sobre la biodiversitat: Per a la seva elaboració es solen utilitzar energies no renovables, utilitzats en excés contaminen les reserves subterrànies d’aigua i el seu ús recurrent pot empobrir el sòl i disminueix la seva fauna bacteriana. 2. Preserva la biodiversitat biològica: Varietats, espècies i races.L’agricultura ecològica preserva la variabilitat d’organismes vius dels ecosistemes (terrestres, marins, aquàtics, …) doncs no utilitza tècniques agressives amb el medi ambient com ho fa l’agricultura convencional que impliquen l’eliminació de terres, la inundació per a crear reservoris per al reg, el desplaçament de la vida silvestre mitjançant ramat domèstic, l’ús de pesticides i la introducció del monocultiu. 3. No utilitza productes químics com pesticides, plaguicides, fungicides o herbicides, minimitzant així la petjada ecològica.La petjada ecològica és l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient expressat en hectàrees de terreny que és necessari per al tipus de vida que portem. L’agricultura i la ramaderia ecològica pretenen minimitzar la petjada ecològica en la producció d’aliments per al nostre consum. 4. No utilitza organismes modificats genèticament.Els organismes modificats genèticament (també coneguts com transgènics) són plantes i animals dels quals s’ha alterat el material genètic a través de mètodes científics. Estan prohibits en l’agricultura ecològica pels riscos que poden comportar per a la salut (poden augmentar els riscos d’al·lèrgies, resistència a antibiòtics i possibles afectacions del sistema immunològic), però també pels riscos ambientals i de contaminació genètica amb la conseqüent disminució de la biodiversitat. 5. Fa una gestió responsable dels recursos.Es fa un ús sostenible dels recursos naturals: l’aigua, la terra, l’energia necessària, la gestió de les deixalles, etc. 6. Es respecta al màxim el benestar dels animals.
|
Avui parlarem de la Quinoa, una llavor originària de la regió andina d’Amèrica. Els Inques l’anomenaven “chisaya mama” que vol dir mare de tots els grans.
|
Pàgina 1 de 11
Pàgina 1 de 11