Saps que menges
Avui et presemtem la segona entrega del nostre diccionari ecològic que hem elaborat per familiaritzar-nos amb els mots relacionats amb l’agricultura i la ramaderia ecològica. També tens la primera entrega del nostre diccionari ecològic. 1. Antibiòtics preventius En la ramaderia ecològica no s’utilitzen per evitar que hi hagi residus d’antibiòtics en els productes que arriben als consumidors. Només es poden utilitzar antibiòtics en el tractament d’animals malalts sempre que es respectin els temps d’espera indicats per al consum. 2. Benestar animal
3. Biodiversitat o diversitat biològica En quant als ecosistemes terrestres, l’agricultura i la ramaderia convencionals afecten negativament la biodiversitat en quan impliquen: l’eliminació de terres, la inundació per a crear reservoris per al reg, el desplaçament de la vida silvestre mitjançant ramat domèstic, l’ús de pesticides i la introducció del monocultiu. Les pràctiques de l’agricultura ecològica, en canvi, tenen el potencial d’afavorir la conservació de la biodiversitat i fins i tot d’incrementar-la. 4. Fertilitzants En les granges ecològiques, en canvi, s’utilitzen fems i matèria orgànica com a fertilitzants sense recórrer a productes sintètics. 5. Gestió responsable dels recursos 6. Organismes modificats genèticament (OMG) també coneguts com transgènics Estan prohibits en l’agricultura ecològica pels riscos que poden comportar per a la salut (poden augmentar els riscos d’al•lèrgies, resistència a antibiòtics i possibles afectacions del sistema immunològic), però també pels riscos ambientals i de contaminació genètica amb la conseqüent disminució de la biodiversitat. 7. Pesticides, plaguicides, fungicides o herbicides (sintetitzats químicament) Estan prohibits a l’agricultura ecològica per què són nocius pel medi ambient (contaminen l’aigua i afecten la fauna i la flora dels llocs on s’apliquen) i, a més, els seus residus tòxics als aliments poden ser perjudicials per l’organisme a llarg termini, en especial per a les persones més vulnerables (malalts, ancians i nens). 8. Petjada o empremta ecològica L’agricultura i la ramaderia ecològica pretenen minimitzar la petjada ecològica en la producció d’aliments per al nostre consum. 9. Promotors del creixement A la Unió Europea està prohibit el seu ús també per evitar-ne els seus residus a l’alimentació, però hi ha països a on es segueixen utilitzant (com per exemple els Estats Units). Els riscos dels residus tant d’antibiòtics preventius com de promotors del creixement en el menjar són que poden promoure la creació de bactèries resistents als antibiòtics, reaccions al•lèrgiques i possibles afectacions del sistema immunològic. Evidentment a la ramaderia ecològica no es poden utilitzar els Promotors del Creixement. 10. Tècniques de maneig agroecològic de plagues
|
Cada vegada es parla més de l’alimentació ecològica i es fan servir termes amb els que encara no estem familiaritzats o bé que es poden confondre fàcilment amb d’altres. Per a evitar això hem fet un recull de termes que es fan servir al món de l’agricultura i l’ alimentació ecològica . Esperem que et sigui d’utilitat. Aquí tens la primera entrega! 2. Additius alimentaris Substàncies que s’agreguen als aliments per tal de modificar les característiques organolèptiques (veure definició Propietats organolèptiques) o bé per millorar el procés d’elaboració i/o conservació. En l’alimentació ecològica només està permés utilitzar aquells additius imprescindibles per procurar la seguretat alimentària. 3. Aliments lliures de residus Es diu d’aquells aliments que no tenen residus provinents de substàncies com plaguicides, transgènics, hormones i/o antibiòtics que puguin posar en risc la salut dels consumidors. 4. Canals de comercialització Són les vies mitjançant les quals els productes passen dels productors als consumidors. Al món ecològic es parla sovint de canals curts de comercialització, això vol dir que es tracta d’escurçar el procés i el número d’intermediaris per tal de minimitzar el cost per al consumidor i també el cost mediambiental (derivat de reduir també el seu transport). 5. Cistella ecològica Se li diu cistella ecològica a un sistema de venda de verdura i fruita ecològica que permet la sostenibilitat de l’agricultura ecològica, doncs es ven segons demanda prèvia del consumidor. Per a aquest la cistella te l’avantatge, entre d’altres, de proveir-li d’aliments sans, variats, frescos, acabats de collir, de temporada, a un preu més assequible i estable. 7. Conversió És el procés pel qual un agricultor o ramader es converteix en productor ecològic. Hi ha un temps de “conversió” o de trànsit que està regulat per les autoritats pertinents per tal d’assegurar el bon ús de l’etiquetatge i logotips ecològics. 9. Propietats organolèptiques Se’n diu de les propietats dels aliments que poden ser captades pels sentits: el gust, l’olor, la textura i el color. A la indústria alimentària moltes vegades es fa un excessiu ús d’additius alimentaris per tal de modificar aquestes propietats amb l’únic objectiu de fer més atractiu el producte pel consumidor. En canvi a l’alimentació ecològica, en termes generals, es dona prioritat a la qualitat del producte, que sigui sa i nutritiu. 10. Sobirania alimentària La sobirania alimentària és el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i de controlar el seu mercat domèstic. El terme neix de la necessitat de lluitar contra les polítiques neoliberals (imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) que dicten el lliure comerç, plans d’ajustos estructurals i l’endeutament extern, provocant així l’especulació dins el mercat alimentari. Seguirem amb més paraules clau en noves entregues del nostre super-diccionari ecològic! Fins aviat! |
Els beneficis del menjador escolar ecològic són evidents en quant es tracta d’aliments lliures de residus, nutritius i saborosos. Però a més s’han de ressaltar altres avantatges que, units a la dimensió educativa de l’escola, fan dels menjadors escolars ecològics espais d’aprenentatge vivencial de valors humans:
En referència a aquest aspecte educatiu la web comedoresecologicos.org ofereix a mestres i educadors/es de menjador activitats per a realitzar a l”aula i al menjador. I doncs, per què no ho posem en pràctica? L’Estat Espanyol és el primer productor europeu de productes ecològics encara que el 98% de la producció es destina a l’exportació. Per tant es pot assegurar que comptem amb la producció necessària per engegar el canvi als menjadors escolars. Tanmateix l’objecció més comú en contra de l’alimentació ecològica sovint és el preu. En quant a aquest aspecte val a dir que, tot i que l’alimentació ecològica continua sent més costosa que la convencional, hi ha una sèrie d’estratègies que permeten abaratir els preus:
Però no tot són els diners… Darrera de l’alimentació hi ha aspectes vinculats a la salut i a l’ètica.
|
L’hora de dinar és un moment en que, a més d’alimentar-nos, aprenem una pila de coses importants pel nostre desenvolupament: Hàbits d’higiene i bones maneres, compartir amb els companys, gaudir de la varietat d’aliments… Per tant és important que els aprenentatges estiguin en sintonia a casa i a l’escola. I per a fer això possible és imprescindible una bona comunicació entre els pares i els responsables del menjador escolar.
|
Institucions investigadores nord-americanes, les denominades “think tank”, especialitzades en alimentació i mercats han conclòs què oferirà a l’alimentació la dècada que condueix a l’any 2020. Segons els especialistes es torna a la pràctica casolana de conservar aliments, l’home s’aferma a la cuina i les cistelles de la compra s’omplen diàriament amb productes locals. El consumidor exigeix informació nutricional, és més agosarat en nous sabors i s’ajuda de les noves tecnologies per menjar a casa i es valoren els petits detalls tant en l’elecció dels aliments com en la preparació i el servei dels mateixos.
El producte local i l’autèntic pren valor, el terme local aconsegueix en la seva concepció un grau més enllà que la mera definició geogràfica. Inclou independència, autenticitat i equilibri. Per això, aquesta dècada ajudarà a les persones emprenedores i premiarà productes senzills, sense estridències. Aquesta tendència està d’acord amb el corrent “Slow food”. “El comerç augmenta la riquesa i glòria d’una nació, però la seva veritable força ha de ser buscada en el cultiu de la terra”. Lord Chatam |