Saps que menges

Avui et presemtem la segona entrega del nostre diccionari ecològic que hem elaborat per familiaritzar-nos amb els mots relacionats amb l’agricultura i la ramaderia ecològica. També tens la primera entrega del nostre diccionari ecològic.

1. Antibiòtics preventius
Són els antibiòtics que s’utilitzen per a la prevenció de malalties del bestiar a les granges convencionals.

En la ramaderia ecològica no s’utilitzen per evitar que hi hagi residus d’antibiòtics en els productes que arriben als consumidors. Només es poden utilitzar antibiòtics en el tractament d’animals malalts sempre que es respectin els temps d’espera indicats per al consum.

2. Benestar animal
Quan es parla de garantir el Benestar  Animal a la ramaderia ecològica, s’està parlant de de garantir un lloc i unes condicions de vida adequades als animals de les granges per evitar el seu patiment continu.
Això vol dir que s’han de respectar les necessitats dels animals:

• Que no pateixin gana ni set
• Que no pateixin por ni angoixa
• Que no pateixin malestar físic ni dolor, ferides ni malalties
• Que puguin desenvolupar el seu comportament normal i essencial

3. Biodiversitat o diversitat biològica
És la variabilitat d’organismes vius dels ecosistemes (terrestres, marins, aquàtics, …).

En quant als ecosistemes terrestres, l’agricultura i la ramaderia convencionals afecten negativament la biodiversitat en quan impliquen: l’eliminació de terres, la inundació per a crear reservoris per al reg, el desplaçament de la vida silvestre mitjançant ramat domèstic, l’ús de pesticides i la introducció del monocultiu.

Les pràctiques de l’agricultura ecològica, en canvi, tenen el potencial d’afavorir la conservació de la biodiversitat i fins i tot d’incrementar-la.

4. Fertilitzants
Són els productes que s’usen per a promoure la fertilitat del sòl. L’agricultura convencional sol utilitzar fertilitzants sintètics, que no són respectuosos amb el medi ambient i tenen un impacte negatiu sobre la biodiversitat: Per a la seva elaboració es solen utilitzar energies no renovables, utilitzats en excés contaminen les reserves subterrànies d’aigua, i el seu ús recurrent pot empobrir el sòl i disminueix la seva fauna bacteriana.

En les granges ecològiques, en canvi, s’utilitzen fems i matèria orgànica com a fertilitzants sense recórrer a productes sintètics.

5. Gestió responsable dels recursos
Fer una gestió responsable dels recursos vol dir que es fa un ús sostenible dels recursos naturals: l’aigua, la terra, l’energia necessària, la gestió de les deixalles, etc.

6. Organismes modificats genèticament (OMG) també coneguts com transgènics
Plantes i animals dels quals s’ha alterat el material genètic a través de mètodes científics.

Estan prohibits en l’agricultura ecològica pels riscos que poden comportar per a la salut (poden augmentar els riscos d’al•lèrgies, resistència a antibiòtics i possibles afectacions del sistema immunològic), però també pels riscos ambientals i de contaminació genètica amb la conseqüent disminució de la biodiversitat.

7. Pesticides, plaguicides, fungicides o herbicides (sintetitzats químicament)
Són els productes químics que s’utilitzen als camps de cultiu convencionals per tal d’eliminar i/o evitar plagues d’insectes, malalties, agents patògens, males herbes…

Estan prohibits a l’agricultura ecològica per què són nocius pel medi ambient (contaminen l’aigua i afecten la fauna i la flora dels llocs on s’apliquen) i, a més,  els seus residus tòxics als aliments poden ser perjudicials per l’organisme a llarg termini, en especial per a les persones més vulnerables (malalts, ancians i nens).

8. Petjada o empremta ecològica
Es tracta de l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient expressat en hectàrees de terreny que és necessari per al tipus de vida que portem.

L’agricultura i la ramaderia ecològica pretenen minimitzar la petjada ecològica en la producció d’aliments per al nostre consum.

9. Promotors del creixement 
Additius (normalment antibiòtics i hormones) que alguns ramaders afegeixen als pinsos del bestiar per tal d’accelerar el creixement i el desenvolupament dels animals.

A la Unió Europea està prohibit el seu ús també per evitar-ne els seus residus a l’alimentació, però hi ha països a on es segueixen utilitzant (com per exemple els Estats Units).

Els riscos dels residus tant d’antibiòtics preventius com de promotors del creixement en el menjar són que poden promoure la creació de bactèries resistents als antibiòtics, reaccions al•lèrgiques i possibles afectacions del sistema immunològic.

Evidentment a la ramaderia ecològica no es poden utilitzar els Promotors del Creixement.

10. Tècniques de maneig agroecològic de plagues 
Conjunt de tècniques que es fa servir a l’agricultura ecològica que permeten eliminar l’ús de plaguicides sintètics i fan innecessari l’ús de cultius modificats genèticament. Aquestes tècniques permeten produir aliments lliures de residus i, a més a més, són respectuoses amb el medi ambient.
Entre les tècniques de maneig agroecològic de plagues hi ha les següents:

• La fertilització biològica del sòl que permet que les plantes estiguin nodrides de forma més equilibrada i que així siguin menys susceptibles de l’atac d’insectes i fongs.
• La rotació de cultius, canviant-los de lloc en cada temporada per trencar el cicle vital dels insectes propis de cada cultiu i així evitar-ne la propagació.
• La conservació i augment d’insectes benèfics que controlen biològicament les plagues.
• El cultiu de varietats resistents.
• L’ús de trampes i esquers per als insectes.
• El cultiu de plantes que fan “d’insecticides” naturals com l’all o algunes herbes aromàtiques, com el julivert o la farigola.

Cada vegada es parla més de l’alimentació ecològica i es fan servir termes amb els que encara no estem familiaritzats o bé que es poden confondre fàcilment amb d’altres. Per a evitar això hem fet un recull de termes que es fan servir al món de l’agricultura i l’ alimentació ecològica . Esperem que et sigui d’utilitat. Aquí tens la primera entrega!

1. Aliments ecològics, eco, biològics, bio i/o orgànics Aquesta terminologia denomina els aliments que s’han elaborat seguint els principis  de la producció agrària ecològica. Totes les altres nomenclatures (per exemple “natural”, “sa”, “dietètic”, etc) NO es refereixen específicament a productes ecològics. A més, si es volen tenir garanties de que es tracta d’un aliment ecològic aquest ha de portar el segell de l’autoritat de control pertinent (veure definició del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i de l’Eurofulla).

2. Additius alimentaris Substàncies que s’agreguen als aliments per tal de modificar les característiques organolèptiques (veure definició Propietats organolèptiques) o bé per millorar el procés d’elaboració i/o conservació. En l’alimentació ecològica només està permés utilitzar aquells additius imprescindibles per procurar la seguretat alimentària.

3. Aliments lliures de residus Es diu d’aquells aliments que no tenen residus provinents de substàncies com plaguicides, transgènics, hormones i/o antibiòtics que puguin posar en risc la salut dels consumidors.

4. Canals de comercialització Són les vies mitjançant les quals els productes passen dels productors als consumidors. Al món ecològic es parla sovint de canals curts de comercialització, això vol dir que es tracta d’escurçar el procés i el número d’intermediaris per tal de minimitzar el cost per al consumidor i també el cost mediambiental (derivat de reduir també el seu transport).

5. Cistella ecològica Se li diu  cistella ecològica  a un sistema de venda de verdura i fruita ecològica que permet la sostenibilitat de l’agricultura ecològica, doncs es ven segons demanda prèvia del consumidor. Per a aquest la cistella te l’avantatge, entre d’altres, de proveir-li d’aliments sans, variats, frescos, acabats de collir, de temporada, a un preu més assequible i estable.

6. Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)
És l’autoritat de control a Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics de casa nostra. Aquest òrgan està tutelat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Un producte ecològic català ha de portar, a més del logotip Europeu (Eurofulla), el logotip del CCPAE.

7. Conversió  És el procés pel qual un agricultor o ramader es converteix en productor ecològic. Hi ha un temps de “conversió” o de trànsit que està regulat per les autoritats pertinents per tal d’assegurar el bon ús de l’etiquetatge i logotips ecològics.

8. Eurofulla L’eurofulla és el logotip que certifica que un producte compleix la normativa que regula l’agricultura ecològica a la Unió Europea, el Reglament (CE) 834/2007. Si no veus l’eurofulla a l’etiqueta, no tens  garanties  de que el producte sigui ecològic.

9. Propietats organolèptiques Se’n diu de les propietats dels aliments que poden ser captades pels sentits: el gust, l’olor, la textura i el color. A la indústria alimentària moltes vegades es fa un excessiu ús d’additius alimentaris per tal de modificar aquestes propietats amb l’únic objectiu de fer més atractiu el producte pel consumidor. En canvi a l’alimentació ecològica, en termes generals, es dona prioritat a la qualitat del producte, que sigui sa i nutritiu.

10. Sobirania alimentària La  sobirania alimentària  és el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i de controlar el seu mercat domèstic. El terme neix de la necessitat de lluitar contra les polítiques neoliberals (imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) que dicten el lliure comerç, plans d’ajustos estructurals i l’endeutament extern, provocant així l’especulació dins el mercat alimentari.

Seguirem amb més paraules clau en noves entregues del nostre super-diccionari ecològic! Fins aviat!

Ja hi ha moltes escoles que disposen de menjadors ecològics promoguts gràcies a l’interès i a la feina de les mares i els pares, de la Direcció de l’escola i/o dels propis alumnes.

Els beneficis del menjador escolar ecològic són evidents en quant es tracta d’aliments lliures de residus, nutritius i saborosos. Però a més s’han de ressaltar altres avantatges que, units a la dimensió educativa de l’escola, fan dels menjadors escolars ecològics espais d’aprenentatge vivencial de valors humans:

• Consciència de la Sobirania Alimentària. El dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i de controlar el seu mercat domèstic. Aquest dret portat a l’individu, és el dret de les famílies a escollir lliurement l’alimentació dels seus.
• Consciència mediambiental. Tant des del punt de vista d’una agricultura respectuosa amb el medi ambient com en el fet de minimitzar l’emissió de CO2 derivada del transport dels aliments.
• Consciència territorial. A través de fomentar directament el consum de productes locals i per tant adonar-se de que el seu consum té una incidència indirecta en el desenvolupament rural i econòmic del propi territori.
• Consciència solidària. És inevitable haver de reflexionar sobre el model productiu i de distribució actual. Ens fa prendre consciència de les desigualtats que aquest model crea entre el nord i el sud, del per què de les crisis alimentàries que s’estan produint recentment i de l’increment de la fam al món, amb més de 1.000 MM de persones desnutrides en l’actualitat.

En referència a aquest aspecte educatiu la web  comedoresecologicos.org  ofereix a mestres i educadors/es de menjador activitats per a realitzar a l”aula i al menjador.

I doncs, per què no ho posem en pràctica?

L’Estat Espanyol és el primer productor europeu de productes ecològics encara que el 98% de la producció es destina a l’exportació. Per tant es pot assegurar que comptem amb la producció necessària per engegar el canvi als menjadors escolars.

Tanmateix l’objecció més comú en contra de l’alimentació ecològica sovint és el preu. En quant a aquest aspecte val a dir que, tot i que l’alimentació ecològica continua sent més costosa que la convencional, hi ha una sèrie d’estratègies que permeten abaratir els preus:

• Cada cop més s’estan portant a terme experiències de circuits curts de comercialització de productes ecològics i locals. El fet de reduir en número d’intermediaris i d’escurçar el transport, fa que els productes ecològics siguin molt més assequibles.
• Dur a terme un control més acurat de les racions per tal d’aprofitar el màxim el menjar.
• Fer una bona tria d’aliments nutritius i econòmics, per exemple els llegums.
• Gestió del menjador per part de l’AMPA enlloc d’una empresa externa.

Però no tot són els diners… Darrera de l’alimentació hi ha aspectes vinculats a la salut i a l’ètica.
Darrera de l’educació hi ha la transmissió de coneixements i de valors, el que determinarà quin tipus de persones seran els nostres fills quan siguin adults.

NOTA: APRODISCA forma part, juntament amb d’altres organitzacions, de la Taula de Treball d’Alimentació Escolar Ecològica, que es va crear l’any 2007 amb l’objectiu d’iniciar un treball conjunt i de crear un espai de trobada i coordinació de totes les experiències catalanes que treballen en la consolidació de menjadors col·lectius agroecològics. Fruit d’aquest treball conjunt és el llibre “A taula!” editat pel Departament d’Agricultura i Ramaderia. Un manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles que el tens disponible en PDF  aquí .

Cada dia és més comú, degut en part a la nostra organització social i laboral, que moltes famílies facin servir el menjador escolar. Si bé és una opció que ens alleugereix la càrrega de feina domèstica, no ens eximeix de la responsabilitat que tenim els pares i les mares de procurar una alimentació sana i equilibrada als nostres fills. No ens hem d’oblidar pas que el dinar és un dels àpats més importants del dia i que, segons els experts en nutrició, hauria de representar aproximadament el 35% de la ingesta calòrica diària.

L’hora de dinar és un moment en que, a més d’alimentar-nos, aprenem una pila de coses importants pel nostre desenvolupament: Hàbits d’higiene i bones maneres, compartir amb els companys, gaudir de la varietat d’aliments… Per tant és important que els aprenentatges estiguin en sintonia a casa i a l’escola. I per a fer això possible és imprescindible una bona comunicació entre els pares i els responsables del menjador escolar.

Què cal saber del menjador escolar?

Per poder treballar conjuntament amb l’escola i proporcionar als nostres fills una alimentació equilibrada i saludable és imprescindible conèixer alguns detalls:

• Tenir amb antelació el menú setmanal del menjador escolar, per tal de poder planificar els esmorzars i sopars a casa de forma adequada.
  Segons els nutricionistes, la distribució de la ingesta calòrica dels àpats hauria de ser la següent: Esmorzar 25%, dinar 35%, berenar 10% i sopar 30%.
  També hauríem de conèixer la informació nutricional (racions, freqüència, calories i nutrients) recomanada segons l’edat de l’infant, per tal de complementar l’alimentació correctament a casa en la resta d’àpats. Una bona ajuda és la piràmide nutricional, que recomana una dieta rica en verdures, cereals, llegums i fruites, i reduir la ingesta de greixos saturats i dolços.
• Conèixer quin tipus d’aliments es serveixen al menjador: Quina és la seva procedència? Són aliments de temporada? Són ecològics?
  Sabem que els aliments de temporada i ecològics solen tenir una alta concentració de nutrients i solen ser més saborosos.
  Sabem que els pesticides i herbicides que s’utilitzen en els cultius no ecològics van acumulant toxines a l’organisme i poden ser perjudicials sobre tot en les poblacions més vulnerables, com la canalla i la gent gran.
• Tenir la informació sobre com es cuinen, preparen i es presenten els aliments.
  En general hem de mirar de no excedir-nos en els cuinats greixosos, com els fregits o els arrebossats. També hem de procurar que les begudes refrescants, els aliments precuinats i els embotits siguin ocasionals en la dieta. Per últim, és molt positiu que les preparacions dels aliments siguin variades i que la presentació sigui atractiva per a les criatures.

Hem de tenir present que som el que mengem. La nostra salut depèn en gran part dels nostres hàbits alimentaris i, per tant, l’alimentació és una de les “assignatures” que no podem oblidar en l’educació dels més menuts.

En aquests temps de canvis, la tendència condueix a una alimentació més conscient i propera, més igualitària i fresca

Institucions investigadores nord-americanes, les denominades “think tank”, especialitzades en alimentació i mercats han conclòs què oferirà a l’alimentació la dècada que condueix a l’any 2020. Segons els especialistes es torna a la pràctica casolana de conservar aliments, l’home s’aferma a la cuina i les cistelles de la compra s’omplen diàriament amb productes locals. El consumidor exigeix informació nutricional, és més agosarat en nous sabors i s’ajuda de les noves tecnologies per menjar a casa i es valoren els petits detalls tant en l’elecció dels aliments com en la preparació i el servei dels mateixos.

Avui en dia la seguretat alimentària, el retorn del valor del casolà i autèntic i un major coneixement i control dels productes motiven que costums que semblaven perdudes ara es reintrodueixin. Conservar aliments de manera casolana és una pràctica aplaudida i imitada. És per això que des d’HORTUS APRODISCAe, volem que la gent gaudeixi dels productes locals fruit del que ens dóna la nostra terra i la millor manera de fer la nostra aportació és oferint-vos les nostres melmelades d’elaboració casonala promovent i fomentant així la dignificació dels pagesos/es i elaboradors/es de les nostres comarques rurals.

El producte local i l’autèntic pren valor, el terme local aconsegueix en la seva concepció un grau més enllà que la mera definició geogràfica. Inclou independència, autenticitat i equilibri. Per això, aquesta dècada ajudarà a les persones emprenedores i premiarà productes senzills, sense estridències. Aquesta tendència està d’acord amb el corrent “Slow food”.

“El comerç augmenta la riquesa i glòria d’una nació, però la seva veritable força ha de ser buscada en el cultiu de la terra”. Lord Chatam