Eco actualitat HORTUS

Del 13 al 16 de maig HORTUS APRODISCAe serà present a la Fira Biocultura que es durà a terme al Palau Sant Jordi de Barcelona, una fira de productes ecològics i consum responsable. Està organitzada per la Associació Vida Sana, declarada d’Utilitat Pública i que al 1974 va portar i impulsar a l’estat espanyol el moviment de la cultura biològica.

Biocultura es tracta de la fira més important de l’estat espanyol, amb més de 700 expositors, uns 70.000 visitants i més de 15.000 referències de productes d’alimentació ecològica i també d’altres sectors com: teràpies complementàries, bioconstrucció, energies renovables, roba, calçat, complements, ecologia, medi ambient, reciclatge, artesanies, música, publicacions, cosmètics i turisme rural.

És una fira que apropa els productes ecològics a professionals, distribuïdors i consumidors, on es pot veure l’oferta actual i informar-se també sobre el consum responsable.

A la nostra parada podràs conèixer i comprar els nostres productes ecològics certificats, tastar-los i obtenir més informació sobre el nostre projecte de cultiu, elaboració i venta d’alimentació ecològica i sobre el nostre projecte social que promou l’ocupació i integració de persones amb discapacitat intel•lectual, malaltia mental i/o amb risc d’exclusió social.

Si necessites entrades per a la fira posa’t en contacte amb nosaltres i t’informarem de com aconseguir-ne:
hortus(arroba)aprodisca.org – Tel. 977 86 12 61

Ens trobaràs a la parada número 192 del pavelló 1 corresponent al sector de producte certificat. T’hi esperem!!!

Si necessites més informació sobre la fira la pots consultar aquí.

La setmana passada vam parlar de la preocupant situació de l’agricultura i l’alimentació a nivell mundial. Avui volem presentar la filosofia de la Sobirania Alimentària com a canvi de paradigma. Us proposem 10 raons per a dur a terme aquest canvi:

1. El concepte de SOBIRANIA ALIMENTÀRIA va ser proposat pel moviment internacional LA VIA CAMPESINA al 1996 amb el recolzament d’unes 150 organitzacions camperoles de 56 països diferents i reivindica el dret de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentaries i controlar el seu mercat domèstic
2. Vol impedir l’entrada de productes excedents a través del “dumping” (el fet de rebentar preus i crear competència deslleial amb els productors locals)
3. Pretén promoure una agricultura local diversa, sostenible i respectuosa amb el territori
4. Veu el comerç internacional com a complement a la producció local (mai com a finalitat)
5. Proposa tornar el control dels bens naturals (terra, aigua, llavors…) a les comunitats en contra de la privatització de la vida
6. Està a favor de recuperar el coneixement i les pràctiques tradicionals combinats amb les noves tecnologies i nous sabers
7. Afavoreix les formes democràtiques de producció i de distribució d’aliments
8. Reconeix el paper de la dona en l’agricultura (entre el 60 i 80% de la producció dels països del sud) i acabar amb la seva opressió (dones i nens són els més afectats per la fam)
9. Aposta per circuits curts de comercialització, evitant intermediaris
10. 10. Pretén establir relacions properes entre productor i consumidor, basades en la confiança que condueixin a una creixent solidaritat entre el camp i la ciutat

I… ÉS POSSIBLE EL CANVI DE PARADIGMA? SÍ QUE HO ÉS!

Hi ha estudis i informes que demostren que l’agricultura ecològica és capaç d’alimentar el món a més de fer-ho d’una manera respectuosa amb el medi ambient, entre d’altres els següents:

• 2007- Estudi de la Universitat de Michigan
• 2009- Informe de l’IAASTD que va involucrar més de 400 científics i experts durant 4 anys
• 2011- Informe “L’agroecologia i el dret a l’alimentació” que presenta el Relator Especial sobre el dret a l’alimentació (del Consell de Drets Humans de l’ONU), Olivier De Schutter

Evidentment els grans poders econòmics no estan interessats en que la població conegui aquestes dades, així que és responsabilitat de tots fer-ho córrer.

Aquesta setmana, de l’11 al 17 d’abril es celebra a nivell internacional la lluita contra els transgènics i per la sobirania alimentària.

Des d’HORTUS APRODISCAe ens volem unir a aquesta crida donant a conèixer la base del moviment  i la informació al respecte. Us ho proposem de forma senzilla en només 10 punts per conèixer la trista realitat actual. En un proper post parlarem de les 10 raons per a canviar-la basats en la Sobirania Alimentaria i per què ho veiem possible.

1. Més de 925 Milions de persones passen gana a la terra
2. La producció de menjar s’ha multiplicat per tres des dels anys ’60, en canvi la població només s’ha duplicat… i doncs, què ha passat?
3. Hi ha mecanismes de producció, distribució i consum que impedeixen als més pobres l’obtenció de menjar
4. No sabem d’on ve allò que mengem
5. No podem escollir productes lliures de transgènics
6. La cadena entre producció i consum s’ha allunyat i s’han creat indústries agroalimentàries multinacionals amb molt de poder
7. La recerca del benefici econòmic s’anteposa a les necessitats de les persones, a la seva salut i al respecte del medi ambient
8. La FAO és l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació. La seva tasca des dels anys ‘70 es treballar la Proposta de la SEGURETAT ALIMENTÀRIA amb l’objectiu de garantir el dret i l’accés a l’alimentació de tota la població. Aquesta proposta NO qüestiona l’actual model de producció, distribució i consum
9. No trenca amb les polítiques neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional que dicten el lliure comerç, plans d’ajustos estructurals i l’endeutament extern
10. Aquestes polítiques han fet que hi hagi especulació amb el mercat alimentari i que es creïn monopolis que es beneficien en les èpoques d’escassetat de menjar, és a dir quan la gent passa fam.

Aquesta setmana arriba la primavera, i amb ella aquella sensació d’alliberament després del llarg i gelat hivern. Arriba la llum, la vida, el color…

I la primavera també ens porta la llum en forma de notícies que ens arriben des del Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra. Allà el Relator Especial sobre el dret a l’alimentació, Olivier De Schutter, ha presentat l’informe “L’agroecologia i el dret a l’alimentació”. Aquest informe, basat en una exhaustiva revisió de la literatura científica més recent,advoca per una transició fonamental cap a l’agroecologia com a mitjà per incrementar la producció alimentària i millorar la situació dels més pobres. Entre les troballes d’aquest informe podem anomenar les següents:

•  Que especialment a les zones més desfavorides, els mètodes agroecològics són molt més eficaços a l’hora d’estimular la producció alimentària que els fertilitzants químics.
•   Que l’agricultura convencional accelera el canvi climàtic, no és resistent als xocs climàtics i exigeix fortes inversions. Per tant ja no resulta la millor opció en el context actual.
•   Que no resoldrem la gana ni pararem el canvi climàtic amb l’agricultura industrial de les grans plantacions. La solució resideix a recolzar el coneixement i l’experimentació dels agricultors i pagesos i en l’augment dels ingressos dels petits propietaris per contribuir així també al desenvolupament rural.

Ja no són vàlides les excuses de les grans multinacionals que defensen l’agricultura de les grans plantacions, la modificació genètica de les llavors ni els fertilitzants químics.

Ara només queda veure si els Estats faran alguna cosa davant d’aquesta realitat, o esperaran a que la pagesia local desaparegui a favor d’aquestes grans empreses que  trafiquen amb els nostres drets.

Des del projecte agroalimentari ecològic d’HORTUS APRODISCAe, els demanem que defensin els drets dels consumidors, els valors mediambientals i que vetllin pel desenvolupament local i la nostra sobirania alimentària.

Ens ha arribat una publicació molt interessant del Coldiretti (la Federació d”agricultors Italians), que parla de l”agricultura social i de les les seves utilitats i bondats des de les diferents perspectives, entre les quals:

•  Les utilitats per al diferents col·lectius: infants, persones grans, persones amb discapacitats, persones amb risc d”exlusió social, etc
•  Com a resorgiment de l”agricultura en el territori, promovent així el desenvolupament econòmic de les zones rurals
•  Per a promoure la justícia social i la igualtat d”oportunitats

Us pengem la publicació a continuació, escrita en italià:

• Agricultura sociale